ShareThis

divendres, 29 d’abril del 2011

Tonight's The Night

Sí. Esta nit és la nit!

Hora: 23:00
Lloc: Quart de Les Valls
Poliesportiu. Carrer de La Font


Presentació en societat de (oblideu-se de bodes reials i tonteries): DeBulls (a.k.a. The Bulls On The Grass)




DeBulls are: (in alfabetical order)
Big Xato King, 
Folky Joss, 
Güisen, 
MacPutxi 
&  
Seppe. 


Contact: in this blog site. (Ask for DeBulls)



(Em diu algú que els ha vist als assatjos, i diu que ha vingut xorrós)

Altra dedicada a este personatje i a uns quants més...

Cançó dedicada

Encara que tan bona interpretació no se la mereixca tan hipòcrita personatge... (Mou)
Ell a soletes a aconseguit trencar de nou les relacions entre el Madrid i el Barça. Enhorabona!
Per a llegir alguna cosa més sensata al Periodico del 29.04.2011

dijous, 28 d’abril del 2011

Mouriño, ¿por que no te callas?

Veo que seguis el futbol. Aunque a mi no me interesa mucho, estoy siguiendo estos interminables partidos del Madrid-Barcelona más que nada por que estoy harta de los modales del señor Mouriño (y tambien porque me encanta Guardiola, con su barbita de cuatro dias... mmm). Anoche volví a martirizarme escuchando los interminables lamentos del Mouriño,¿ por que no hacemos una asociacion benefica para consolarlo? Podriamos llamarla ACM Asociacion de Consoladores de Mouriño. ¡Estoy harta de este tio!
Aqui los lamentos del Mouriño:
Pobrecito...
Aqui un resumen de la "polemica" que le conviene al señor Mou:

5-0

Novembre 2010


Roda de premsa

Jordi, açò no t'ho pots perdre... El fantasma de l'opera:
I esta la resposta al fantasma:
Sense comentaris...

dimecres, 27 d’abril del 2011

esperant a la debacle de mestalla

En lletres koreanes diu el que penseu: "se caga dins!!!" per cert és el water del pub. jaja

Ací fan concerts, però no són a una bona hora, acaben a les 22h. En este pub com en casi tots et donen un paperet i un boli i pots escoltar la música que tu vulgues, a més en este et posen el video i tot.

ufff!!! quin ritme de vida tenen els coreans





Annyo hi seyo, esta setmana ha segut la més durilla de moment, m'han canviat de lloc de treball, no sé si ho sabeu, però el jefe té un altre restaurant que es diu Tony's Greec, o siga, que he segut grec per una setmana, i ja vorem si no del tot. De moment no sé on acabaré, el que si que sé és que no m'agrada el ritme de vida que porten en Seoul, molts treballs són com el de la cuina, 60 hores per setmana, i ací no veig ninguna manifestació, jajajaj.

Lo mal és que també m'agrada vore el Barça quan juga contra el Madrid, i això suposa anar al treball sense dormir masa, o siga que esta setmana i la que ve, la cosa està complicada en quan a descans.

Ací teniu la meua última eixida per la ciutat, vaig anar a vore el riu i el mercat. Al mig del riu hi ha una megailla, crec que ho voreu en les fotos, són de lluny, no vaig arribar, ja sabeu vaig fer dia de mercat i això cansa molt.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



Com a curiositat, ací una esglèsia coreana, al voltant sol haver gent major repartint paperets, però no puc dir-vos que posa, en el carrer de LaPaella també repartia un auelet fulls a tots els que passaven de matí, que són molts, és un pas del Metro a la Universitat, i en vaig agafar un per a que me'l traduïren, però no va poder ser.



I ací esta la illa, en el Hangang River, ja vos contaré més coses quan tinga temps d'anar, però de moment no és una prioritat

Namdaemun Market

I ací l'excursió del dia, un mercat, que es pareixia prou als mercats que he vist per allí, molt gran, molta gent, i prou paregut. Dalt la porta 6 del mercat. Baix, peix secant-se.


Ací, unes "imos" ( imo vol dir tia, pel que sé, ací el tracte és molt diferenciat quan tractes en la gent de la teua edat o en els majors, també en espanya hi ha algo d'això, perrò pel poc que sé de koreà, moltes de les paraules són diferents segons en qui parles, seria una cosa pareguda al: "tu" o "vosté", però més exagerat, per exemple ací per a dir si: "n" per als joves "ne" per a les imos.

Be, com veieu, estàn triant roba d'un "puesto" on està tirada, com allà, igualet.


menjar en el mercat

Pop mort, Macarra lo siento, me pareix que he arribat tard... jaja

I dins d'este carreró està tot el que be en la pròxima entrada.

Kimchi, boníssim, molt picant

de dinar en el mercat

Són restaurants que estàn en el mercat i les "cuines" donen totes al carreró. No me va agradar masa el peis que me vaig menjar, però no podia anar-me'n sense dinar ahí. Altra volta7.000 wons, encara no m'he acostumat a pagar tant poc per menjar fora de casa... que dic, i tant que si.

Molts llocs em recorden a l'autèntic Bar Manolo. Sobretot el mobiliari.
Alga, Kimchi, jalapeños, brots de soja, arròs i peix en salsa i mogolló d'espines.
I ací el caneló, tia ja que no me n'envies, m'he tengut que fer un, però és en alga, farcit d'arròs i salseta que te fa caure lagota de suor, i no és broma. No me pregunteu, jo mire les altres taules i faig lo mateix que ells. Igual no és lo típic, però les dos de la taula de davant s'ho vain menjar casi igual

diumenge, 24 d’abril del 2011

Sant Jordi

I hui, Sant Jordi.
Més que un llibre, més que una rosa, més que qualsevol cosa...
Un abraç, Jordi.
Des de Castella.

dissabte, 23 d’abril del 2011

Yo también quiero ser friki

¿Para entrar en el club, que tal este disco de tributo a "Macarena"?

“Macarena: Versiones Domésticas desde el Procomún”, se trata de un disco con siete cortes en el que los grupos participantes incorporan su peculiar versión del famoso tema “Macarena” de Los del Río para “denunciar el uso indiscriminado del patrimonio público llevado al terreno de lo comercial”. Una canción que ha conseguido vender millones de copias en todo el mundo y que ha motivado diversos juicios en materia de copyright a pesar de estar basada en una canción popular propiciada por las marchas militares pertenecientes al dominio público. Manuel Soler y Jesús Bola (productores reales de la cación) nunca recibieron royalties por esto.
Para conocer mejor el proyecto, recomendamos leer el artículo de Pedro G. Romero “Arqueología de la macarena” en el que descubre cómo uno de los temas más populares de éxito global, “Macarena” de Los del Río, está basado realmente de una canción popular que a su vez es una adaptación de una marcha militar estadounidense perteneciente al dominio público.


http://13festival.zemos98.org/Versiones-Domesticas


Dossier de prensa: http://www.produccionesdoradas.com/assets/files/macarenazemos/MACARENA%20HOJA%20PRENSA_PRODOR.pdf


Disco completo: Download the full album here.

Doctor guapísimo


Para todas las que seguimos al Doctor (y algunos que también lo siguen), ahí va eso: un disco blusero con toques a lo Tom Waits.

Hugh Laurie - Let Them Talk (2011)

1. st. james infirmary (6:25)

2. you don't know my mind (3:39)

3. six cold feet (4:55)

4. buddy bolden's blues (3:12)

5. battle of jericho (3:47)

6. after you've gone (4:09)

7. swanee river (2:43)

8. the whale has swallowed me (3:37)

9. john henry (3:34)

10. police dog blues (3:33)

11. tipitana (5:06)

12. winin' boy blues (2:59)

13. they're red hot (1:12)

14. baby, please make a change (4:57)

15. let them talk (4:10)

download

dimarts, 19 d’abril del 2011

Boicot

En pleno Jueves Santo, la Sexta va a emitir este programa:

¡Hay que boicotear el programa de estos infieles!

dilluns, 18 d’abril del 2011

TV3 vola (a propòsit de 'volar' TV3)

Algú que t'estima molt, m'ha encarregat que penge açò. És l'actuació del dissabte passat, dalt d'un camió per falta d'una autorització per fer-ho d'una altra manera:
Clic a la imatge per veure l'actuació.

Un altre soparet




Ohh!!! Ho sent molt, no vos puc contar els detalls d'este sopar, vaig provar una veguda nova i no recorde ni el seu nom ni el preu que pagarem.

però segur que barat...


... ja vos explique també quina veguda era, soles recorde que era algo de maizena fermentada o algo per l'estil crec, però no me feu masa cas. un abraç frikis.

En el permís de tots i totes, esta va per al senyormacarraquecanta


Poc a poc macarra, de moment ací et deixe una xicoteta part del Pakito, la veritat és que ell i la seua dona són dos koreans encantadors, a vore si un altre dia vos envie una foto on estiguen ells també.

Blackberry

Con tanto friki en este blog, creo que os gustara esta curiosidad sobre la procedencia del nombre de la "Blackberry":
¿Por qué el “Blackberry” se llama así? Publicado el 13 abril, 2011 por iroelsanchez Luis Saenz

Le pusieron asi porque cuando había esclavitud en los Estados unidos, a los esclavos nuevos se les ataba una bola negra de hierro muy irregular y cacariza, vamos, no era una bola perfecta, con una cadena y un grillete al pie, para que no escaparan corriendo de los campos de algodón. Los Amos, para usar un eufemismo (palabrapoliticamente más correcta que suena más bonito), le llamaban “BlackBerry” porque se asemejaba a dicha fruta. Ese era el símbolo antiguo esclavitud que decía que estaría forzado a dejar su vida hasta perecer sin poder escapar en esos campos de siembra.
En los tiempos modernos, a los nuevos empleados no se les puede amarrar una bola de hiero para que no escapen, en cambio, se les da un “Blackberry” y quedan inalámbricamente atados con ese grillete, que al igual que los esclavos, no pueden dejar de lado y que los tiene atados al trabajo todo el tiempo. Es el símbolo moderno de la esclavitud. Yo tengo uno, al igual que todos los demás gerentes y directores y basta ver como estan pegados a la dichosa maquinita todo el tiempo, como adición; en el baño, en el alto, en el cine, en la cena, al dormirse y no hay forma de escapar cuando llama el jefe o cuando te mandan correos.
No hay manera de decir que no te llegó o que no escuchaste porque este teléfono chismoso te avisa si llamaron y no contestaste, si tienes mensajes por leer, si los leiste y si los demás abrieron tus correos, te marca citas, horarios, te despierta, se apaga solo, se prende solo, y te permite estar idiotizado horas en la internet, mientras tu esposa, esposo, novia o novio y tus hijos y familia te reclaman porque no les pones atención. Y ahí los ves, modernos ejecutivos que se sienten muy importantes porque “el jefe” les dio su Blackberry” para que no escapen de los campos de trabajo. (Tomado de Yahoo respuestas)

Delaney & Bonnie: D&B Together

Publicado en 1972, "D&B Together" fue el último trabajo de este genial dúo musical de profundas raíces sureñas, pioneros del movimiento conocido como "roots music" iniciado a finales de los 60. Su fusión de soul, gospel, blues ycountry es exquisita, rebosante de ritmo y para bordarlo aún más la serie de amigos que los acompañan (Duane Allman, Eric Clapton, Dave Mason, KingCurtis y un largo etcétera...)... es impresionante.
Por desgracia este sería su último disco, el matrimonio Bramlett se separó justo en ese año, provocando también su disolución musical.




Bona música, de veritat. Extret de The Lake Band. Gran blog, gran música...

dissabte, 16 d’abril del 2011

Campaña de IU en Lepe

Sopar amb Jordi

Ahir varem anar a vore a Jordi i soparem amb ell.
Vam fer una volteta per Seül i descobrirem un restaurant on fa hores extres desprès de treballar a La Paella:

En eixe restaurant, prepara uns "asados argentinos" que et caus de cul...

'Chapeau' Jordi, la carn estava de muerte, i vam disfrutar molt de la teua companyia.
(Entre els comensals estava el Kevin Johansen, que va felicitar a Jordi i ens va tocar una cançoneta).
Tornarem!!

dijous, 14 d’abril del 2011

dimecres, 13 d’abril del 2011

Pau & EyeOS

El dimecres passat a BFN van entrevistar a un tal Pau Garcia-Mila (vore el seu blog). Pau, de 23 anys, és el co-fundador d' eyeOS (un sistema operatiu 'in the cloud'), quan encara en tenia 17 o 18. Encara que no tingam ni idea de què és eyeOS, la entrevista val molt la pena:
Ací una altra entrevista on ens parla del projecte eyeOS.

Ací teniu la meua primera eixida soles per Seül


Per el carrer que es veu la fregoneta groga, recte, el segon a ma dreta, ma casa. A l'esquerra, al final de l'avinguda la Universitat de hongdae (jonde). Per davant de La Paella tots els matins, passera d'estudiants.
































Com podeu vore no hi han casi ningún lloc on poder gastar-te els diners. I jo ensenyant-vos fotos de quatre bars en un edifici, mireu el de l'esquerra



Pagoda budista, al menos hi ha algún lloc on poder sentar-te un ratet per a descansar.
Ha vengut un auelo i m'ha fet apagar el cigarro.
Un mes per ací i encara no entenc rés de rés.
Bé, algo si, els drets dels treballadors encara no els he vist per ningún lloc.

A dos metros bajo tierra


El metro. M'han comentat que en Seül tot el que és el metro també els valdria per a protegir-se d'un possible atac dels veïns del Nord o de Japó, fa casi 50 anys els japonesos els enviaren un regalet en forma de "pepino", inclús tenen un dia en commemoració d'aixó, però no vos puc explicar més perquè no ho sé i no tinc masa ganes d'informar-me de moment.

































uhh!! Que por.















No s'aprecia masa, però és immens, també és molt tranquil, i podries fer vida ací baix si volgueres.

Per 6.000 won, quatre euros!!!!!
























El meu primer peix en palets, uff!! m'ha costat. De dreta a esquerra i de dalt a baix: caldo de poll en toffu, fulla de nosequé, kimchi, brots de soja, arròs, palet de mar lligat en un alltendre i salsa dolça i picant, alls en una salsa molt típica (Gochujang) i salsa de soja en wassabi (per a sucar el peix).


Les fotos de dalt són el carrer i la porta del restaurant, ho sent altra volta que se m'oblida ensenyar-vos-el per dins, a la pròxima.


Com podreu intuïr, soles m'ha donat per a dir-li a l'ama del restaurant que volia peix.