Em volta pel cap tot el matí tota la energia mal utilitzada.
Un exemple: La NASA va gastar un dineral per inventar un boli que puguera escriure sense gravetat, per a que els astronautes escribiren a gust a les naus espacials.
Calíen tants diners? Els rusos ho solucionaren escribint amb llapis.
??¿¿
No sé si em fa risa o em venen ganes de plorar...
P.S.: No sé si açò té a veure amb el cas Gürtel i Camps, crec que sí. "Strawberry fields forever..." Camps..., 'fresa...', Forever Young...
Ens assabentem, a través de diferents mitjans de comunicació, com ara elmundo.es, que el Tribunal Suprem ha desestimat el recurs que l'Ajuntament de València va presentar contra la suspensió de l'anomenat PEPRI (El pla per prolongar l'Avinguda Blasco Ibáñez fins el mar, amb el consegüent enderrocament d'unes 1.600 cases del Cabanyal).
És a dir que Rita Barberá no podrà, ara mateix i de manera legal, seguir amb la demolició dels habitatges del barri mariner de València.
Aquest video és per agraïr a Susana que me passara l'enllaç que vaig demanar. Crec que aquesta improvisada versió 'a capella' agradarà sobretot als qui coneguen la versió original.
Per cert estos de la Blogotheque fan uns grans videos....
Igual encandila a un auditori de 10 persones que de 100.000. A Glastonbury:
PD: per cert, he llegit aquest comentari al video en youtube: "I really wish I was Emma". No seras tú, Susana?....
LO DE ESTE TIO ES SENCILLAMENTE IMPRESIONANTE, QUE MELODIAS Y QUE PEDAZO DE VOZ, ESTA ES SU WEB PARA VER SU PROLÍFICA DISCOGRAFÍA EN APENAS 5 AÑOS. EN BREVE OS SUBO EN DESCARGA DIRECTA EL PENULTIMO DISCO QUE ES ESPECTACULAR.
...Richard James Verone. Con 59 años, el hombre trabajó durante 17 años para Coca-Cola y, tras ser echado tres años atrás, se hizo repositor en un supermercado. Su cuerpo lleva las marcas del esfuerzo por dentro y por fuera: además de una hernia de disco y síndrome de túnel carpiano, lleva una ineludible protuberancia en el pecho. Sin empleo ni Medicare (hay que tener más de 65 para acceder al programa), R. J. empezó a barajar sus opciones. Primero vendió sus muebles, después vació su cuenta hasta la última moneda y descartó pedir ayuda a su familia para no ser una carga. Fue entonces cuando se le ocurrió una solución digna: Verone entró en un banco elegido al azar en Gastonia, Carolina del Norte, se acercó a la caja y le entregó a la cajera una nota en la que le avisaba que estaba armado y quería dinero... Llegir més...
'American Dream' de CSN&Y, per acompanyar la entrada...
Et recomane que visites esta entrada.
Un tema canyero xoni nyonyo pop i amb molt de sentit de l'humor. Els Catarres amb 'Jenifer':
Els Catarres són d'un poble que em sòna d'alguna cosa: Aiguafreda.
Si vols veure la lletra:
Jo que sóc més català que les anxoves de l'Escala o els galets de Nadal,
Jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig 'trekking' per Montserrat,
Jo que voto Convergència i que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,
Jo que sóc soci del Barça i no trago ni en pintura als pericos de Sarrià,
Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluís Llach,
Jo que porto 'Els Segadors' com a politò del mòbil, la senyera al balcó.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una xoni de 'Castefa'
Oh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem a Pont Aeri els dos junts
i lluitarem pel nostre amor prohibit, Uoh Jenifer
Jo que sóc més català que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
Jo que sóc un gran entés de la cobla i la sardana i el 'mundillu' carteller,
Jo que sempre m'he enganxat als serials de TV3 i als matins d'en Cuní,
Jo que sóc més radical que el partit de Mohamed Jordi en campanya electoral,
Jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pà amb tomàquet sagrat,
Jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets dirigit per en Benet i Jornet,
Jo que sempre he defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una xoni de 'Castefa'
Oh Jenifer, em tunejaré el cotxe per tu,
Oh Jenifer, anirem a Pont Aeri els dos junts
i lluitarem pel nostre amor prohibit, Uoh Jenifer
Les ments estretes ens intenten parar els peus, repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?
L'amor és superior a tota por, a tot rencor, i ens diuen que tenim el cor dividit
entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.
Ahí va una petita reivindicació. Jordi, espere que t'agrade. Quan tingues algo de temps ens escrius alguna coseta, ok?
Justin Vernon és Bon Iver. La història del seu primer disc ja és molt coneguda. Una xica el deixa i li trenca el cor, ell es tanca en una cabanya a la muntanya, sense electricitat i totalment aïllat. S'alimenta del que pot caçar i recolectar, etc... Allí composa i graba (amb un generador) el seu primer LP "For Emma, forever ago". El Lp és una passada, captura el dolor d'una persona quan perd algo que es pensava que duraría per sempre (ja, ja, que inútils que som...). Hi ha temes que fiquen els pels de punta. Ahí va una mostra (ja he compartit aquest video amb vosaltres alguna vegada, però ho torne a fer, m'agrada molt i compartir ací és agradable pq no vos veig les cares i me imagine que també vos mola, je, je...)
Doncs be, despres arriven les típiques crítiques: "no serà capaç de tornar a grabar algo així pq ha dit ja tot el que tenía que dir ", etc... i eixe tipus de "pajes mentals"....
Ha tardat 4 anys en grabar el segon disc, estava completament bloquejat davant el repte, però el tipo ho ha tornat a fer. Segons diuen és un LP amb molta més llum i demostra que la persona torna a renaixer, etc... i tot això que ja sabem. Només he pogut veure aquest video i m'ha quedat flipat, el únic que puc dir és que Bon Iver.... és un tipo amb talent. A mí me pareix que te un magnetisme i una honestitat que pocs tenen, es nota que es creu el que fà (i això s'agraeix). Ahí va aquesta MERAVELLA:
PD: bé, tot aquets rollo és pq no puc trobar l'últim LP per descarregar, a veure si algún dels frikis el localitza i passa l'enllaç, je, je...Un abrç per tots.
Ha caigut a les meves mans i m'he fartat de riure: el Gran Charlot (queda millor dir Charles Chaplin?) amb la música d'un altre Gran, el Tio Neil. La cançó 'The Old Laughing Lady' i el fragment de la peli... no ho sé.