ShareThis

divendres, 9 de març del 2012

Per al millor cuiner de...

Una per al millor cuiner de Seoul (que deu tindre un pimentó a la boca, perquè no diu res...):


Res no m’agrada tant

Res no m’agrada tant 
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat, 
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa, 
com fan els pobres, 
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat. 

Després, en un pessic 
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, 
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament, 
eucarísticament
me’l mire en l’aire. 

De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme. 
cloc els ulls i me’l fot. 

Vicent Andrés Estellés