Perdoneu...

Perdoneu...

...però algú ho havia de dir!

Campaña de IU en Lepe

Sopar amb Jordi

Ahir varem anar a vore a Jordi i soparem amb ell.
Vam fer una volteta per Seül i descobrirem un restaurant on fa hores extres desprès de treballar a La Paella:

En eixe restaurant, prepara uns "asados argentinos" que et caus de cul...

'Chapeau' Jordi, la carn estava de muerte, i vam disfrutar molt de la teua companyia.
(Entre els comensals estava el Kevin Johansen, que va felicitar a Jordi i ens va tocar una cançoneta).
Tornarem!!

Cuidao Jordi que este es el tio de moda en Corea

Un nuevo reto al paladar...o al estomago

Tienes que hacer una entrada en el blog con la experiencia de atreverte con el sushi vivo que hacen en la zona, por lo visto hay mucha tradición tanto en Japón como en Corea.

Pau & EyeOS

El dimecres passat a BFN van entrevistar a un tal Pau Garcia-Mila (vore el seu blog). Pau, de 23 anys, és el co-fundador d' eyeOS (un sistema operatiu 'in the cloud'), quan encara en tenia 17 o 18. Encara que no tingam ni idea de què és eyeOS, la entrevista val molt la pena:

Ací una altra entrevista on ens parla del projecte eyeOS.

Ací teniu la meua primera eixida soles per Seül

Per el carrer que es veu la fregoneta groga, recte, el segon a ma dreta, ma casa. A l'esquerra, al final de l'avinguda la Universitat de hongdae (jonde). Per davant de La Paella tots els matins, passera d'estudiants.
































Com podeu vore no hi han casi ningún lloc on poder gastar-te els diners. I jo ensenyant-vos fotos de quatre bars en un edifici, mireu el de l'esquerra



Pagoda budista, al menos hi ha algún lloc on poder sentar-te un ratet per a descansar.
Ha vengut un auelo i m'ha fet apagar el cigarro.
Un mes per ací i encara no entenc rés de rés.
Bé, algo si, els drets dels treballadors encara no els he vist per ningún lloc.

A dos metros bajo tierra

El metro. M'han comentat que en Seül tot el que és el metro també els valdria per a protegir-se d'un possible atac dels veïns del Nord o de Japó, fa casi 50 anys els japonesos els enviaren un regalet en forma de "pepino", inclús tenen un dia en commemoració d'aixó, però no vos puc explicar més perquè no ho sé i no tinc masa ganes d'informar-me de moment.

































uhh!! Que por.















No s'aprecia masa, però és immens, també és molt tranquil, i podries fer vida ací baix si volgueres.

Per 6.000 won, quatre euros!!!!!

El meu primer peix en palets, uff!! m'ha costat. De dreta a esquerra i de dalt a baix: caldo de poll en toffu, fulla de nosequé, kimchi, brots de soja, arròs, palet de mar lligat en un alltendre i salsa dolça i picant, alls en una salsa molt típica (Gochujang) i salsa de soja en wassabi (per a sucar el peix).


Les fotos de dalt són el carrer i la porta del restaurant, ho sent altra volta que se m'oblida ensenyar-vos-el per dins, a la pròxima.


Com podreu intuïr, soles m'ha donat per a dir-li a l'ama del restaurant que volia peix.