La balada más nocturna de los Bulls

A demanda de una antiga petició de algo de material en acústic.

Los%20Bulls%20-%20No%20esperes%20que%20me%20ponga%20a%20bailar%20%28ac%C3%BAstico%29

DeBulls

Pròximament publicarem la crítica que va fer la Ruta 69 del concert del Bulls en la Vall (si Mateu ens deixa...). De moment vos deixe algo del assaig de hui, sense cap pudor (i sense Luisen i Xatín que s'han pelat la sessió):

Los%20Bulls%20-%20idea%20nova

Los%20Bulls%20-%20P%C3%B3lvora%20en%20los%20dedos

A Far L'Amore Comincia Tu

A falta d'una crònica del concert dels Bulls a la Valdusó, ahí va 'el retonno' de Raffaella (amb el mateix estil dels Bulls):

Tonight's The Night

Sí. Esta nit és la nit!

Hora: 23:00
Lloc: Quart de Les Valls
Poliesportiu. Carrer de La Font


Presentació en societat de (oblideu-se de bodes reials i tonteries): DeBulls (a.k.a. The Bulls On The Grass)

DeBulls are: (in alfabetical order)

Big Xato King, 

Folky Joss, 

Güisen, 

MacPutxi 

&  

Seppe. 

Contact: in this blog site. (Ask for DeBulls)

DeBulls (a.k.a. The Bulls On The Grass)

(Em diu algú que els ha vist als assatjos, i diu que ha vingut xorrós)

The Bulls on the Grass

Clip HACIENDOTE SONREIR 2

La última dels Bulls, està per pulir i a més el Xato no estava a aquest assaig, però com estem entre amics...

Bulls On The Grass

M'ha aplegat açò a les mans, supose que t'ho he de passar. Tan sols són uns assatjos de l'altre diumenge i, la veritat és que sona molt bé.
Tenim per aperitiu una reinterpretació dels Creedence:

http://www.goear.com/listen/dd81613/green-river-bulls-on-the-grass
I rematem amb este tema que ens transporta cap a la fi dels 70 principis dels 80:
http://www.goear.com/listen/92a6296/no-esperes-que-me-ponga-a-bailar-bulls-on-the-grass
Còpie ací la resenya que fa el crític D. Aman Rique a la revista hache eme:

El problema cuando admiras mucho a alguien es que siempre esperas 'su última cosa', y con tanta ansiedad 'esperil' corre el peligro de que te decepcione al haber puesto tan altas las espectativas. Si a esto le sumas que 'su última cosa' no aparece i se retrasa, se retrasa..., puedes llegar a renegar de tus idolatrados músicos y cambiarles por el 'artistademodaindiquesuenamuchoenlosiphones' a la primera de cambio. No es del todo este caso que nos ocupa con Bulls On The Grass: nos sorprenden en su revisión del clàsico de la Creedence Clearwater Revival (se ponen a su altura), y aciertan en sus temas nuevos, con esos riffs que nos acercan a la mejor época de Keith Richards, esa manera de macarronear las letras como los mejores Burning, (alguna frase queda cogida por los pelos, pero los perdonamos)ese toque canalla que te hace adorar el tema en su primera escucha. Son de agradecer las reminiscencias guitarreras de los Stones, ese olor a hierba que desprenden muchos de sus temas (me refiero a hierba verde, de la que crece en el campo, la silvestre).
Sólo esperar futuras interpretaciones de estos mounstros, y que nos hagan de nuevo participar de sus creaciones. A la espera de un temita acústico, en crudo, quedamos todos sus seguidores...
P.S.: ¿Para cuándo un disco en directo?

Així senyalava el crític la maqueta que va rebre al seu despatx de la casa oval redacció de 'hache eme'. Crec que quan es referia a un disc en directe es referia a una actuació en directe prop dels seus seguidors.