Ja vàrem possar un altre video d'els WalkOfTheEarth al blog. Sembla que s'ho passen molt be els tios. Clica ací.
dissabte, 24 de març del 2012
Walk Of The Earth. From Me To You
El millor el de la pipa...
From Me To You (Jordi) dels Beatles per Walk Off The Earth.
Ja vàrem possar un altre video d'els WalkOfTheEarth al blog. Sembla que s'ho passen molt be els tios. Clica ací.
Ja vàrem possar un altre video d'els WalkOfTheEarth al blog. Sembla que s'ho passen molt be els tios. Clica ací.
divendres, 9 de març del 2012
Per al millor cuiner de...
Una per al millor cuiner de Seoul (que deu tindre un pimentó a la boca, perquè no diu res...):
Res no m’agrada tant
Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.
Vicent Andrés Estellés
dilluns, 5 de març del 2012
Unes reflexions de Wellington Ángel Romero Godoy més conegut com Godoy, humorista (no sabia jo que uruguaià):
S'ha de mentir amb sinceritat perquè et creguen, perquè la veritat fa mal i molts prefereixen la mentida.
Mentir és bonic perquè és imaginar. La veritat la diu qualsevol idiota.
dissabte, 3 de març del 2012
Antic Puig Salvador
Hui fa 38 anys que van assassinar Salvador Puig Antic. (30 de maig de 1948 - 2 de març de 1974).
Ací un text del Salvador:
Per més que callen
per més voltes que done el món
per més que neguen els esdevenoments
per més represió que l'Estat instaure,
per més que es renten la cara amb la democràcia burgesa,
per més vagues de fam que callen,
per més que tinguen saturades les presons,
per més pactes que desenvolupen amb els controladors de classe,
per més guerres i repressió que imposen,
per més que intenten negar la història i la memòria de la nostra clase;
més alt direm:
assassins de pobles
misèria de fam i llibertat
negociadors de vides alienes
més alt que mai, a crits o en silenci,
recordarem els vostres assassinats
de gent, vides, pobles i naturalesa.
De llavi en llavi, pas a pas, a poc a poc.
Descarregar Torrent de la peli.
Per més que callen
per més voltes que done el món
per més que neguen els esdevenoments
per més represió que l'Estat instaure,
per més que es renten la cara amb la democràcia burgesa,
per més vagues de fam que callen,
per més que tinguen saturades les presons,
per més pactes que desenvolupen amb els controladors de classe,
per més guerres i repressió que imposen,
per més que intenten negar la història i la memòria de la nostra clase;
més alt direm:
assassins de pobles
misèria de fam i llibertat
negociadors de vides alienes
més alt que mai, a crits o en silenci,
recordarem els vostres assassinats
de gent, vides, pobles i naturalesa.
De llavi en llavi, pas a pas, a poc a poc.
dimecres, 29 de febrer del 2012
OLE
Deu ser fotut que et tiren de la feina, peròque et tiren i acomiadar-te així com el del vídeo, deu donar un gust bestial!
En estos duros momentos, un despido puede ser un momento trágico o una oportunidad para reivindicar tus derechos con estilo. Y si lo subes a Youtube, será un video musical con éxito. Lo que yo llamaría un despido sonado.
Joey trabajó durante 3 años para el Hotel Renacimiento y, conociendo las malas condiciones laborales, se despidió de su jefe con una banda musical. Seguro que no consiguió buenas recomendaciones, pero el gustazo de despedirte así vale la pena.
dilluns, 27 de febrer del 2012
Crisis? What A Crisis?
No volia utilitzar la paraula de moda (o la paraula de moda era 'corrupció'?).
Davant la crisi, amb tan sòl una guitarra es pot fer un grup i tocar una cançó:
Jordi, com va la crisi cosa?
Davant la crisi, amb tan sòl una guitarra es pot fer un grup i tocar una cançó:
diumenge, 19 de febrer del 2012
THE ROAD,de john hillcoat...la fi del món
"....The road, magnífica y fidelísima adaptación de la novela de Cormac McCarthy. Angustioso, visceral y pesimista tratado de supervivencia, el film narra básicamente el viaje de dos supervivientes a través de un país devastado hacia ninguna parte. Gracias a la fotografía grisácea de Javier Aguirresarobe y a la narración honda y desgarrada de Hillcoat, asistimos a una descripción hiperrealista de un mundo postapocalíptico, poblado de muerte y destrucción, cenizas y polvo, donde en cada plano se transmite el hambre, la sed y el miedo de los vagabundos que caminan desorientados por unas carreteras llenas de peligros, especialmente a ser atrapados, violados y comidos por los caníbales. Pero también habla de muchas otras cosas: la dura y a la vez tierna historia de amor entre un padre y un hijo que tratan de sostener el bastión moral que da sentido a sus vidas en medio del caos. Sin caer en el sentimentalismo gratuito, The road muestra los últimos vestigios de humanidad por parte de quienes tratan de mantenerse civilizados frente a los bárbaros que comen carne humana, quienes confían en la cooperación frente al egoísmo instintivo, quienes se aferran al amor para no dejarse llevar por el terror.
Es por esto que también destaca el film por su investigación filosófica: ¿es ético matar para sobrevivir en el infierno? ¿Se debe ayudar al prójimo a pesar de todo? El realizador medita sobre las causas perdidas: ante tanta destrucción, ¿los protagonistas están sobreviviendo o sólo retrasan su muerte? ¿Tiene sentido la esperanza cuando la extinción es un hecho? ¿Es el suicidio una salida del abismo? ¿Qué sentido tiene la religión en estos términos? ¿Existe Dios? Y, de existir, ¿cómo es capaz de permitir tanto dolor y sufrimiento? ¿Qué camino seguir para salir adelante: aferrarse a la humanidad o abrazar el salvajismo más irracional?
Aunque para muchos sea un defecto, la no concreción de las causas del apocalipsis puede considerarse una sabia advertencia ante el futuro que nos espera. Ya sea por una guerra nuclear, por el impacto de un meterorito o por una crisis ecológica global, el ser humano debe ser consciente de que la realidad no es algo inmutable que estará siempre a su servicio. El mundo tal y como lo conocemos es fruto de un delicado equilibrio natural que cada vez está más en entredicho y la ambición humana puede crear conflictos que acaben con nuestra forma de vida. The road es un indigesto recordatorio."
PAU VANACLOCHA http://www.carteleraturia.com/
dissabte, 18 de febrer del 2012
Encara ens passa poc...!!
Retallades en educació i sanitat?
Reforma laboral?
No us queixeu. La propera serà retallades en el dret de vaga i en el dret a la manifestació.
Que no? Temps al temps...
Reforma laboral?
No us queixeu. La propera serà retallades en el dret de vaga i en el dret a la manifestació.
Jordiiiii, no cal que tornes!!
(Torna xato, que tenim ganes de veure't!!)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)