ShareThis

dimarts, 5 d’abril de 2011

Antony & The Johnson

2 comentaris:

Folky Dog ha dit...

sempre me emociona esta cançò, encara que li sobra el final per al meu gust....

ivaxavi ha dit...

Completament d'acord. Eixos laments i udols del final, el dramatisme del tema ja estava de sobra reflexat a la cançó, no calia eixe final.